-733131.JPG)
El Xavi al LHOTSE, dimarts 5 de maig del 2009
HEU ESCOLTAT MAI ORACIONS BUDISTES...?
C.B del Lhotse 5.300 metres.
Passen els dies i seguim al Camp Base, el temps segueix igual, una horeta de sol de tant en tant i la resta del dia tapat i emboirat. Ja us he parlat en anteriors cròniques, de l’escassetat de neu que hi ha aquesta temporada a l’Everest. Tot està molt sec, la cascada del Khumbu és inestable i trencadissa, l’objectiu nostre i el de tots i totes és intentar de passar-la els menys cops possibles. Ahir en una d’aquestes hores de sol, una allau impressionant ens va deixar bocabadats. No era la primera allau que veiem aquests dies però si, la més virulenta i immensa que ha arribat a tocar del Camp Base. Així que preguem...
M’imagino que més d’un i una de vosaltres ja heu escoltat algun cop les oracions budistes o bé en directe, o en CD, o en documentals... Jo he tingut la sort també, d’escoltar-les i viure-les de totes les maneres des dels Camps Base, a els monestirs on he pogut entrar durant tots aquests anys que he estat voltant per l’Himàlaia, a Esplugues dins les I Jornades de Muntanya, on vam tenir la sort d’escoltar-les del mateix Venerable Tubten Wangchen, director de la Fundació Casa del Tibet a Barcelona, i fins i tot a l’Ang Pemba quan li dono el té calent o abans de menjar també fa les seves oracions. Però aquest cop, em va sorprendre escoltar les oracions a càrrec d’un xerpa progressant enmig de la cascada del Khumbu i més quan és el teu. Us explico, l’altre dia quan baixàvem del camp 3 al Camp Base, jo anava darrera de l’Ang Pemba i en arribar a la zona del serac, zona molt compromesa on els allaus arriben al camí per on cada dia hi passem desenes de persones, començo a escoltar l’Ang resant amb un to molt més seriós i diferent al que l’havia escoltat fins ara. Per un moment vaig pensar “¡quin moment més folklòric, místic i autèntic!”, però a mida que ens endinsàvem a la zona crítica i ens posàvem sota el gran serac de gel, el ritme de progressió i el d’oració va augmentar substancialment fins a l’extenuació. Vaig entendre de seguida que no és tractava de moments “folkloristes” sinó de moments de “salvesequienpueda”. Bé si aquesta petita anècdota té “moraleja” de ben segur què és la següent: Quan vegis un xerpa corrent i escoltis oracions budistes que surtin de la seva boca, pregunta’t si és el teu, si no ho és, valora la situació tu mateix. Però si resulta què és el teu xerpa, corre tot el que puguis, ell no es pararà a dir-t’ho...
Ara mateix estic dins la tenda, amb l’anorac de plomes posat i el sac fins a la cintura, és molt tard i aquí tothom ja està dormint, fa un fred que “pela”!...
Però és ara, en aquests moments quan obro l’ordinador i després de llegir els vostres correus i missatges, que se’m passa el fred i em sento millor que mai!
Bona nit a tots i a totes, una abraçada des de l’Himàlaia,
Xavi Arias
www.xaviarias.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada