El Xavi al LHOTSE, dimecres 13 de maig del 2009
RETIRADA, DE MOMENT...
“Eco Lodge, Lobuche 4.800 metres.
Ja ho veieu, us escric des de l’Eco Lodge del poble de Lobuche a 4.800 metres. Per primera vegada he baixat del Camp Base, ep!!! no és una retirada total, diguéssim què és una retirada temporal. A dia d’avui, ja feia deu jornades que estàvem esperant al Camp Base el dia d’anar amunt, cap el cim del Lhotse, però el vent, la neu...han fet que sigui impossible intentar-ho i a més a més les últimes notícies sobre el temps encara allarguen l’espera uns 6 dies més. Fent balanç de tot plegat, he pres la decisió de retirar-me temporalment. Us faig arribar el cronograma dels dies al Camp Base i així us podreu fer una idea de l’activitat realitzada i d’aquests interminables dies d’espera.
Aquest mateix matí he pogut parlar amb el doctor Eduardo Garrido, metge especialista en Medicina d’alçada a l’Hospital General de Catalunya i li he demanat consell sobre la millor decisió a prendre aquests dies. Diu que ja porto massa dies en alçada immòbil, és necessari moure’m per no perdre la capacitat aeròbica i a la vegada mobilitzar els músculs, les articulacions... si cap amunt no pot ser pel perill de la inestabilitat de la cascada del Khumbu, doncs cap avall, ja que per uns dies l’aclimatació no es perd i a la vegada s’oxigenarà el cos. En aquests moments, personalment em trobo molt bé, estic saturant, és a dir l’oxigen en sang al Camp Base a 5.300 metres, el tinc a un 92% una mica menys de quan estic a nivell del mar (veieu foto). Però si el millor ha de ser el baixar i moure’m, així serà. Estaré uns dies per aquí baix i quan arribi el moment tornaré al Camp Base a esperar aquesta última i anhelada finestra de bon temps que pel que sembla serà la bona!
Estic molt animat, és genial poder rebre ànims cada dia des de l’ordinador, definitivament la tecnologia ens posa les coses més fàcils. Quan obro l’ordinador per enviar-vos la crònica, m’entren desenes de missatges amb els vostres ànims, comentaris, notícies...moltissímes gràcies per la vostra paciència, de debò.
En Castellano, y como no, también me llegan mensajes de fuera de Catalunya, muchisimas gracias a todos: Córdoba, Segovia, Bilbao, Madrid, Pamplona, Mendoza (Argentina)... Un abrazo a todos y a todas, hasta pronto.
Una abraçada a totes i tots i fins ben aviat,
Xavi Arias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada